És l’hora dels adéus i ens hem de dir: Adéu-siau!

A arribat el moment d’acomiadar-me de la assignatura i de fer una petita reflexió dels resultats assolits en aquests mesos.

Tot el que hem fet al llarg de la assignatura, tecnològic o no, per mi ha estat nou: els Blogs, la unitats didàctica, la WebWuest, fins i tot, els Vokis. Penso que aquestes són eines útils i que tot mestre hauria de fer servir, per això estic contenta d’haver conegut aquests recursos.

Penso que la meva evolució durant el curs ha estat favorable. Jo no havia fet mai cap de les activitats de l’assignatura i estic orgullosa del resultat final i dels coneixements assolits en la realització de cada una de les tasques. D’altra banda, el que pitjor he portat és la falta de temps. Totes les activitats implicaven molta feina i m’hagués agradat poder-li dedicar encara més temps però, com és evident, hem de repartir el temps per a fer les tasques de totes les assignatures.

Crec que és una pena que ‘Noves Tecnologies’ desaparegui amb el pla nou. Aquesta és l’assignatura que ens ha aportat més eines pel nostre futur professional. Penso que els futurs alumnes es perdran una part important del coneixement de mètodes educatius.

D’altra banda, també he de destacar que el grup de tarda d’Educació Infantil ha estat un grup molt motivat i ha aconseguit un resultats excel·lents en les activitats. Crec que això també és un aspecte important al valorar els resultats de l’assignatura al llarg del curs. Aprendre dels propis companys ha estat un dels aspectes més satisfactoris i ho volia destacar en aquesta valoració final.

Doncs, sentint-ho molt, així acaba aquesta assignatura. Només em queda dir que m’ha agradat molt cursar-la i que espero trobar al llarg de la carrera assignatures que em motivin tant com ho ha fet aquesta. M’emporto un bon record de tot plegat!

WebQuest de la tardor

La meva Wequest tracta de la Tardor.

Així que si voleu que els nens reconeguin les principals característiques d’aquesta estació, com serien: el temps, els canvis en la natura, els aliments típics i les tonalitats que hi predominen, no dubteu en clicar sobre el link.

Webquest Tardor

Els mitjans AAVV de la meva Unitat Didàctica

La meva Unitat Didàctica tracta del Nadal. Per aquest motiu he decidir usar les següents eines:
- Pàgina de Nadales on es poden escollir diverses cançons i cada una està en diferents formats:
http://www.edu365.cat/nadales/index.htm
- Vídeo d'un conte de Nadal en Català:
http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/nadal/

Ha arribat el moment de fer un canvi de vida!

Ara ja porto un temps al món laboral del sector tecnològic i ha arribat el moment de fer una reflexió. M'agrada el que faig? Clarament la resposta és NO. Cada dia em costa més aixecar-me del llit i pensar que em queda tot un dia per davant de insociabilitat, competència no sana, aïllament i encara MOLT masclisme.

Vull una professió que m'ompli. Vull saber que puc fer algo positiu, que allò que faci serà útil en algun moment a la vida d'algú. Vull una professió humanitària, que no em faci lluitar en contra dels meus companys sinó que pugui unir-me a ells per aconseguir un fi comú. La llista de coses no s'acaba...

Un dia em vaig posar a pensar en quina era la professió amb la que somiava de petita. Sempre deia que volia ser mestra, però a més, de nens petitets. Pensava que així podría incidir en el procés educatiu dels nens, i a més si son petits, els hi podria inculcar el més important, els valors. Segur que té moments dolents, però res com el somriure d'un nen per sentir-te realitzada.

Al vídeo mostra l'inici d'una escola nova d'Empúria Brava. L'entrevistat és el director de la escola, que és també el tiet del meu xicot. Parlant amb ell m'he adonat de que la meva vocació és ser mestra. Suposo que mai és tard per tornar a començar, així que, aquí estic. Una mica espantada per el que això suposa (treball, estudis, deures, exàmens, manca de temps...), però contenta de saber que per fi estic construint un futur amb el que em sentiré feliç.

Barça Barça!!

Quin bon infant barceloní no ha passat el diumenges per la tarda veient els partits del Barça amb la familia?

El Barça, a més de ser un club, té al darrera tota una institució esportiva que el coordina. Entre altres coses, s’ha d’organitzar els diferents esports que conformen el club, s’ha de gestionar les grans quantitats econòmiques que es recauden, s’ha de tramitar els fitxatges... Per tant, a més d’un símbol clar d’una afició, aquest escut també es pot considerar un agent organitzatiu.

Mmmm... q bo!!

Què bé això de la biotecnologia! Gràcies a ella ja puc menjar la fruita que més m’agrada durant tot l’any. Ah, i a més, ara puc menjar-la sense llavors i del tamany que vulgui!

Quin perill!!!

Quan era petita, al costat de la torre, teníem una mena de bosquet petit en el que jugàvem el meu germà i jo. Era molt divertit i teníem molt espai per córrer i fer activitats pròpies dels nens d’aquella edat.

A l’extrem del terreny i havia construïda una petita casa amb un símbol fàcilment recognoscible per tothom: “Alta tensió, perill de mort”. Aquella senyal ens feia pànic i gràcies a allò, encara que érem molt curiosos, no ens acostàvem a la casa doncs sabíem que era molt perillós.

Applus, el meu treball actual

Actualment treballo a un laboratori de Certificació en Compatibilitat Electromagnètica d'Applus.

Que vol dir això?

Per llei, tots els equips electrònics que surten al mercat han de passar unes proves que garanteixin dues coses: que aquests equips no afectin ni a les persones ni a altres equips amb la seva radiació i d'igual manera, no han de ser susceptibles a la radiació dels equips que els envolten.

Doncs bé, a mi em porten el prototip d'un equip que ha de sortir nou al mercat, els faig les proves adients d'emissions i immunitat i, en cas de que l'equip sigui apte per comercialitzar-lo, el certifico, i sinó, junt amb el fabricant, realitzem modificacions de hardware i software per a que l'equip compleixi les especificacions.

Sembla molt interessant, però us asseguro que no ho és tant. Al lloc on em passo més hores és a una sala com la de la foto. De nou és un treball molt individual. Estic sola fent els assaigs, i sinó amb enginyers que, per la situació en la que es troben, no són gens sociables.

Programant per 'La Caixa'

Un altre camp on també he treballat durant bastant temps és la programació.
La meva funció era fer Software per 'La Caixa' i formava part del departament d'estrangeria.
Com era la realitat? Al arribar al treball em trobava una sala pleníssima de gent on tothom estava al mes absolut silenci mirant a seva pantalla d'ordinador. Em passava 8 hores teclejant codi davant d'una pantalla com la de la foto. Fent unes 30000 línies de codi per programa i sense poder errar ni en una sola coma.
Treballar d'aquella manera només em va fer donar-me compte de que allò no era, ni molt menys, el que volia pel meu futur.

El meu fill tecnològic

Al acabar la carrera vaig decidir començar a treballar al sector tecnològic.

Del que estic més orgullosa és d'haver treballat durant bastant temps a l'empresa Crison Instruments, desenvolupant equips de medició per laboratoris.

L'equip de la foto és un mesurador de pH i està fet per mi, tant a nivell de hardware com de software. Es diu Basic20 i actualment està al mercat.

El millor de tot és que vaig tenir el plaer de treballar amb el meu xicot, colze amb colze.

El que ningú sap és que, tant el mesurador de pH com al mesurador de conductivitat (equip del meu xicot), si se'ls prem un combinació de tres botons apareix una foto nostra!! Jeje, és la part bona de ser tu qui crees la màquina, pots fer que faci el que tu vulguis!

La tecnologia com a diversió

Els jocs de taula ja han passat a la història, ara el que està de moda són els jocs online, on el jugador té una 'vida' paral·lela on pot fer el que vulgui.

Normalment són jocs ambientats en èpoques medievals o fantàstiques (World of Warcraft, Warhammer Online, etc) però també s'estan posant de moda els móns 'normals' online (Second Life, etc).

Mentre jugues et pots comunicar amb altre gent que està jugant, aconseguir reptes més difícils en grup o simplement et pots dedicar a pescar o a caçar.

Aquests jocs són tot el que no pots ser a la vida real! Per cert, els de la fotos som el meu germà, el meu xicot i jo en un d'aquests mons virtuals.

A viure de la tecnologia

Tant m'havia influenciat la tecnologia a la meva vida quotidiana que vaig decidir dedicar-me professionalment a ella. Es per això que vaig fer la carrera d'Enginyeria en Telecomunicacions.

El millor de tot és que la vaig cursar junt amb la meva parella, de manera que podíem compartir-ho tot: l'entusiasme, els coneixements i les hores de classe, treballs i estudi.
La motivació era molt gran i per això la vam acabar amb molt bons resultats i en els anys establerts (això és complicat en les carreres tècniques).

Escull una cançó que en 2 minuts l'escoltarem

D'una manera no del tot legal, des d'internet van arribar els famosos programes per compartir fitxers amb altres usuaris. Noms com Napster, Emule, E-donkey, Azureus, Bit-Torrent, AudioGalaxy, etc... ens sonaran per ser programes que la gent fa servir per descarregar-se música, pel·lícules, fotos i programes gratuïtament.

Per part de l'usuari és ideal, tenir-ho tot sense perdre diners, però per part de l'autor de la cançó, pel·lícula, etc., és un frau amb lletres majúscules.

Una nova forma de fer amics

Quin adolescent no coneix el Messenger? Quantes hores es passen al dia davant el Messenger? És millor estar connectat al Messenger que quedar amb els amics?

Va ser el primer invent per estar sempre en línea amb la gent sense moure't del lloc.

Des de que hotmail va treure el Messenger molts joves es queden a casa i passen la majoria de temps davant de l'ordinador, xatejant amb amics o coneguts. Ja no es veuen tants grups d'amics que van a sentar-se a la plaça a parlar com abans.

Amb això des d'una banda es fomenta la socialització i comunicació, però per l'altra la gent s'acostuma a escriure de forma abreviada i incorrecta.

Hi ha algú que encara no en tingui?

Fa 15 anys es podia contar amb els dits d'una mà la gent que tenia mòbil. Avui en dia l'estadística s'ha capgirat i diria que queden poques persones sense mòbil.

El de la foto va ser el primer telèfon mòbil que vaig tenir. Era un dels més moderns d'aquella època. Ara, aquell Motorola, se'l coneix com el "Totxorola" pel seu gran volum comparat amb els telèfons d'avui en dia.

A l'actualitat hi ha una dependència general al mòbil. La mateixa societat ha estat la culpable d'aquesta dependència. Com ha invent està molt bé però, per altra banda, a vegades no estressa una mica estar sempre 'connectat'?.

I ara l'àvia!

Si primer havia estat l'avi que ens va deleitar amb la GameBoy ara li va tocar a l'àvia oferir-nos veure per primer cop Internet.

En aquells temps no sabia per a que servia exactament, però el que si sabíem jo i el meu germà és que al cercador posàvem 'Dragon Ball' i sortien infinitat d'imatges del Goku i els seus amics. Totes gratis i les podíem imprimir i tot!!! Era al·lucinant!

Estàvem desitjant anar a casa l'àvia per poder gaudir dels 10 minuts que ens deixava estar-hi connectats perquè, segons deia, costava tant com una trucada a Amèrica! (Si que vivia lluny el senyor Internet).

Des d'aquell moment fins ara la cosa no ha canviat molt, obres el cercador, poses la paraula clau i a disfrutar!!!

Arriba l'ordinador

Suposo que seria un molt bon any pels meus pares o potser no vam anar de vacances aquell any. La veritat és que no recordo com, però va arribar la màquina tant esperada a casa, un ordinador!!!

Crec recordar que era de la marca IBM i incorporava un processador de textos (el que seria ara el Word) i una fulla de càlculs (una mena d'Excel).

Amb el 'pack' també venia una impressora que em va facilitar moltíssim més els treballs que la màquina d'escriure.

A partir d'aquell moment, encara que només em servia per lliurar treballs, sabia que tenir un ordinador era important i que cada vegada ho seria més...

És hora de jugar!!!

Ara no recordo molt bé qui ens la va regalar, ni perquè, però sé que vaig tenir a casa una sensacional consola: la Nintendo. Era com la GameBoy del meu avi però es veia per la televisió.

Jo creia que sortien imatges súper reals i que era insuperable. Per un moment oblidava les meves 'Barbies' i centrava tota la meva atenció en superar al meu germà petit en un joc de robots repetitiu i amb música elèctrica...

Els treballs de l'escola

Quan a l'escola ens obligaven a aprendre a escriure amb bolígraf, a casa meva ja teníem una gran màquina: la màquina d'escriure. En aquells temps era un petit luxe. Era bastant moderna i ja no funcionava amb palanques. Podia esborrar si errava però deixava una mica de marca. Era perfecte per lliurar un treball en condicions.

Totes les meves amigues volien fer els treballs de grup amb mi perquè sabien que els faríem amb la màquina d'escriure dels meus pares.

La meva primera joguina digital

Amb una enveja sana del meu avi, vaig portar-me bé durant un temps i vaig aconseguir la meva pròpia joguina digital: el 'Tamagotchi'.

La podia portar a la butxaca a totes hores, fins i tot a l'escola!!! Era molt divertit fins que un dia va començar a pitar al mig d'una classe perquè la mascota tenia gana i volia jugar...

Des d'aquell dia vaig començar a plantejar-me si era bona tanta tecnologia o potser preferia tornar als típics 'playmòbils'.

Amb la tecnologia em divertia!

Per allà els 90 recordo que el meu avi es va comprar una GameBoy amb el mític joc del Tetris. En aquell moment va passar a ser l'avi preferit perquè em deixava l'aparell una estona quan l'anàvem a visitar.

La màquina tenia una pantalleta petita i en blanc i negre i el joc, encara que poc sofisticat, enganxava des del primer moment. Per mi era el millor invent del món!!

El primer contacte amb la tecnologia

De petita, sobre els 4 anys, l'únic aparell que recordo és la televisió. Amb aquell aparell que no feia falta pensar, només miraves i absorbies les idees que emetien. A més, normalment sortien dibuixos molt macos que no podia deixar de mirar.

Ah no! també recordo el vídeo que ens permetia, no només veure el que emetia el televisor, sinó que també podíem escollir la programació d'un nou canal!!!