La meva Unitat Didàctica tracta del Nadal. Per aquest motiu he decidir usar les següents eines:Ara ja porto un temps al món laboral del sector tecnològic i ha arribat el moment de fer una reflexió. M'agrada el que faig? Clarament la resposta és NO. Cada dia em costa més aixecar-me del llit i pensar que em queda tot un dia per davant de insociabilitat, competència no sana, aïllament i encara MOLT masclisme.
Vull una professió que m'ompli. Vull saber que puc fer algo positiu, que allò que faci serà útil en algun moment a la vida d'algú. Vull una professió humanitària, que no em faci lluitar en contra dels meus companys sinó que pugui unir-me a ells per aconseguir un fi comú. La llista de coses no s'acaba...
Un dia em vaig posar a pensar en quina era la professió amb la que somiava de petita. Sempre deia que volia ser mestra, però a més, de nens petitets. Pensava que així podría incidir en el procés educatiu dels nens, i a més si son petits, els hi podria inculcar el més important, els valors. Segur que té moments dolents, però res com el somriure d'un nen per sentir-te realitzada.
Al vídeo mostra l'inici d'una escola nova d'Empúria Brava. L'entrevistat és el director de la escola, que és també el tiet del meu xicot. Parlant amb ell m'he adonat de que la meva vocació és ser mestra. Suposo que mai és tard per tornar a començar, així que, aquí estic. Una mica espantada per el que això suposa (treball, estudis, deures, exàmens, manca de temps...), però contenta de saber que per fi estic construint un futur amb el que em sentiré feliç.
Quin bon infant barceloní no ha passat el diumenges per la tarda veient els partits del Barça amb la familia?
