Quin perill!!!

Quan era petita, al costat de la torre, teníem una mena de bosquet petit en el que jugàvem el meu germà i jo. Era molt divertit i teníem molt espai per córrer i fer activitats pròpies dels nens d’aquella edat.

A l’extrem del terreny i havia construïda una petita casa amb un símbol fàcilment recognoscible per tothom: “Alta tensió, perill de mort”. Aquella senyal ens feia pànic i gràcies a allò, encara que érem molt curiosos, no ens acostàvem a la casa doncs sabíem que era molt perillós.

Applus, el meu treball actual

Actualment treballo a un laboratori de Certificació en Compatibilitat Electromagnètica d'Applus.

Que vol dir això?

Per llei, tots els equips electrònics que surten al mercat han de passar unes proves que garanteixin dues coses: que aquests equips no afectin ni a les persones ni a altres equips amb la seva radiació i d'igual manera, no han de ser susceptibles a la radiació dels equips que els envolten.

Doncs bé, a mi em porten el prototip d'un equip que ha de sortir nou al mercat, els faig les proves adients d'emissions i immunitat i, en cas de que l'equip sigui apte per comercialitzar-lo, el certifico, i sinó, junt amb el fabricant, realitzem modificacions de hardware i software per a que l'equip compleixi les especificacions.

Sembla molt interessant, però us asseguro que no ho és tant. Al lloc on em passo més hores és a una sala com la de la foto. De nou és un treball molt individual. Estic sola fent els assaigs, i sinó amb enginyers que, per la situació en la que es troben, no són gens sociables.

Programant per 'La Caixa'

Un altre camp on també he treballat durant bastant temps és la programació.
La meva funció era fer Software per 'La Caixa' i formava part del departament d'estrangeria.
Com era la realitat? Al arribar al treball em trobava una sala pleníssima de gent on tothom estava al mes absolut silenci mirant a seva pantalla d'ordinador. Em passava 8 hores teclejant codi davant d'una pantalla com la de la foto. Fent unes 30000 línies de codi per programa i sense poder errar ni en una sola coma.
Treballar d'aquella manera només em va fer donar-me compte de que allò no era, ni molt menys, el que volia pel meu futur.

El meu fill tecnològic

Al acabar la carrera vaig decidir començar a treballar al sector tecnològic.

Del que estic més orgullosa és d'haver treballat durant bastant temps a l'empresa Crison Instruments, desenvolupant equips de medició per laboratoris.

L'equip de la foto és un mesurador de pH i està fet per mi, tant a nivell de hardware com de software. Es diu Basic20 i actualment està al mercat.

El millor de tot és que vaig tenir el plaer de treballar amb el meu xicot, colze amb colze.

El que ningú sap és que, tant el mesurador de pH com al mesurador de conductivitat (equip del meu xicot), si se'ls prem un combinació de tres botons apareix una foto nostra!! Jeje, és la part bona de ser tu qui crees la màquina, pots fer que faci el que tu vulguis!

La tecnologia com a diversió

Els jocs de taula ja han passat a la història, ara el que està de moda són els jocs online, on el jugador té una 'vida' paral·lela on pot fer el que vulgui.

Normalment són jocs ambientats en èpoques medievals o fantàstiques (World of Warcraft, Warhammer Online, etc) però també s'estan posant de moda els móns 'normals' online (Second Life, etc).

Mentre jugues et pots comunicar amb altre gent que està jugant, aconseguir reptes més difícils en grup o simplement et pots dedicar a pescar o a caçar.

Aquests jocs són tot el que no pots ser a la vida real! Per cert, els de la fotos som el meu germà, el meu xicot i jo en un d'aquests mons virtuals.

A viure de la tecnologia

Tant m'havia influenciat la tecnologia a la meva vida quotidiana que vaig decidir dedicar-me professionalment a ella. Es per això que vaig fer la carrera d'Enginyeria en Telecomunicacions.

El millor de tot és que la vaig cursar junt amb la meva parella, de manera que podíem compartir-ho tot: l'entusiasme, els coneixements i les hores de classe, treballs i estudi.
La motivació era molt gran i per això la vam acabar amb molt bons resultats i en els anys establerts (això és complicat en les carreres tècniques).

Escull una cançó que en 2 minuts l'escoltarem

D'una manera no del tot legal, des d'internet van arribar els famosos programes per compartir fitxers amb altres usuaris. Noms com Napster, Emule, E-donkey, Azureus, Bit-Torrent, AudioGalaxy, etc... ens sonaran per ser programes que la gent fa servir per descarregar-se música, pel·lícules, fotos i programes gratuïtament.

Per part de l'usuari és ideal, tenir-ho tot sense perdre diners, però per part de l'autor de la cançó, pel·lícula, etc., és un frau amb lletres majúscules.

Una nova forma de fer amics

Quin adolescent no coneix el Messenger? Quantes hores es passen al dia davant el Messenger? És millor estar connectat al Messenger que quedar amb els amics?

Va ser el primer invent per estar sempre en línea amb la gent sense moure't del lloc.

Des de que hotmail va treure el Messenger molts joves es queden a casa i passen la majoria de temps davant de l'ordinador, xatejant amb amics o coneguts. Ja no es veuen tants grups d'amics que van a sentar-se a la plaça a parlar com abans.

Amb això des d'una banda es fomenta la socialització i comunicació, però per l'altra la gent s'acostuma a escriure de forma abreviada i incorrecta.

Hi ha algú que encara no en tingui?

Fa 15 anys es podia contar amb els dits d'una mà la gent que tenia mòbil. Avui en dia l'estadística s'ha capgirat i diria que queden poques persones sense mòbil.

El de la foto va ser el primer telèfon mòbil que vaig tenir. Era un dels més moderns d'aquella època. Ara, aquell Motorola, se'l coneix com el "Totxorola" pel seu gran volum comparat amb els telèfons d'avui en dia.

A l'actualitat hi ha una dependència general al mòbil. La mateixa societat ha estat la culpable d'aquesta dependència. Com ha invent està molt bé però, per altra banda, a vegades no estressa una mica estar sempre 'connectat'?.