I ara l'àvia!

Si primer havia estat l'avi que ens va deleitar amb la GameBoy ara li va tocar a l'àvia oferir-nos veure per primer cop Internet.

En aquells temps no sabia per a que servia exactament, però el que si sabíem jo i el meu germà és que al cercador posàvem 'Dragon Ball' i sortien infinitat d'imatges del Goku i els seus amics. Totes gratis i les podíem imprimir i tot!!! Era al·lucinant!

Estàvem desitjant anar a casa l'àvia per poder gaudir dels 10 minuts que ens deixava estar-hi connectats perquè, segons deia, costava tant com una trucada a Amèrica! (Si que vivia lluny el senyor Internet).

Des d'aquell moment fins ara la cosa no ha canviat molt, obres el cercador, poses la paraula clau i a disfrutar!!!

Arriba l'ordinador

Suposo que seria un molt bon any pels meus pares o potser no vam anar de vacances aquell any. La veritat és que no recordo com, però va arribar la màquina tant esperada a casa, un ordinador!!!

Crec recordar que era de la marca IBM i incorporava un processador de textos (el que seria ara el Word) i una fulla de càlculs (una mena d'Excel).

Amb el 'pack' també venia una impressora que em va facilitar moltíssim més els treballs que la màquina d'escriure.

A partir d'aquell moment, encara que només em servia per lliurar treballs, sabia que tenir un ordinador era important i que cada vegada ho seria més...

És hora de jugar!!!

Ara no recordo molt bé qui ens la va regalar, ni perquè, però sé que vaig tenir a casa una sensacional consola: la Nintendo. Era com la GameBoy del meu avi però es veia per la televisió.

Jo creia que sortien imatges súper reals i que era insuperable. Per un moment oblidava les meves 'Barbies' i centrava tota la meva atenció en superar al meu germà petit en un joc de robots repetitiu i amb música elèctrica...

Els treballs de l'escola

Quan a l'escola ens obligaven a aprendre a escriure amb bolígraf, a casa meva ja teníem una gran màquina: la màquina d'escriure. En aquells temps era un petit luxe. Era bastant moderna i ja no funcionava amb palanques. Podia esborrar si errava però deixava una mica de marca. Era perfecte per lliurar un treball en condicions.

Totes les meves amigues volien fer els treballs de grup amb mi perquè sabien que els faríem amb la màquina d'escriure dels meus pares.

La meva primera joguina digital

Amb una enveja sana del meu avi, vaig portar-me bé durant un temps i vaig aconseguir la meva pròpia joguina digital: el 'Tamagotchi'.

La podia portar a la butxaca a totes hores, fins i tot a l'escola!!! Era molt divertit fins que un dia va començar a pitar al mig d'una classe perquè la mascota tenia gana i volia jugar...

Des d'aquell dia vaig començar a plantejar-me si era bona tanta tecnologia o potser preferia tornar als típics 'playmòbils'.

Amb la tecnologia em divertia!

Per allà els 90 recordo que el meu avi es va comprar una GameBoy amb el mític joc del Tetris. En aquell moment va passar a ser l'avi preferit perquè em deixava l'aparell una estona quan l'anàvem a visitar.

La màquina tenia una pantalleta petita i en blanc i negre i el joc, encara que poc sofisticat, enganxava des del primer moment. Per mi era el millor invent del món!!

El primer contacte amb la tecnologia

De petita, sobre els 4 anys, l'únic aparell que recordo és la televisió. Amb aquell aparell que no feia falta pensar, només miraves i absorbies les idees que emetien. A més, normalment sortien dibuixos molt macos que no podia deixar de mirar.

Ah no! també recordo el vídeo que ens permetia, no només veure el que emetia el televisor, sinó que també podíem escollir la programació d'un nou canal!!!